HIPOPÒTAMS

Un interrogatori policial, amb un detingut delirant i la seva participació en la rebel·lió catalana.
El teatre pot divertir i proposar reflexió sobre uns fets de rabiosa actualitat política i social?

“La història es repeteix dues vegades”. Hegel. “La primera com a tragèdia, la segona com a farsa”. Karl Marx.

La dialèctica política espanyola ha desenvolupat una sintaxi nova. Un ús diferent del sentit etimològic dels termes, per a acabar creant un debat absurdament divertit i perillós al mateix temps. La metodologia és “goebeliana”. És a dir: repetirem una falsedat fins a convertir-la en veritat.

Novament un fantasma recorre Europa. Ara li toca una altra vegada al fantasma del nazisme. Encarnat en joves amb aparents maneres democràtiques que amaguen un oportunisme ambiciós, aventurer, ultra reaccionari que si es consolida deixarà petjada.

D’altra banda, l’esquerra, lluny d’albirar la contradicció principal, ha estat portada al terreny de la ultra dreta sense oferir cap oposició ideològica. Passant a formar part d’un procés entre contraris que apostaran; els uns per re centralitzar Espanya al voltant de la corona, menyspreant les classes mitjanes fins a convertir-les en mà d’obra barata, com ho fes en el passat el Franquisme. I per una altra, una societat més moderna i transversal, que s’agrupa al voltant d’una nació més cultural que una altra cosa, pacifista i sense exèrcit. La qual cosa deixa sense força a Catalunya per a forjar la independència, per més que tingui una excel·lent economia productiva.

Així les coses, simplifiquem un procés històric que amaga l’autoritarisme d’una corona obsoleta que es fanatitza cap a postures franquistes.

Cada quaranta anys, tornar a començar.

Autor i director: Ever Blanchet
Ajudant de direcció: Maria Clausó

Amb:
Jordi Cadellans | Pol
Ferran Terraza | Det

 

Va estar en cartellera:

DEL 8 DE MAIG A L’1 D’AGOST (2018) SALA PETITA