“La solidaritat no és solament un terme, més aviat és l’exercici més noble de la societat civil. El teatre, des de sempre, ha estat compromès amb la societat i amb els problemes del seu temps”.
L’any 1992, la companyia Versus Teatre va realitzar un cicle teatral per recaptar fons per l’Associació ACTUA (Associació de persones que viuen amb VIH). Van col·laborar amb l’Ateneu de Granollers, l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears, Filial del Vallès Oriental, el Centre Cultural de la Fundació “la Caixa” i la Coordinadora per la Pau. Aquest cicle constava de tres obres de teatre.
Obres de Teatre:
PARAULA DE DONA
Paraula de dona està format per tres monòlegs, dos dels quals són: “La infanticida” i “Les cartes”. El primer, “La nena”, per ordre d’aparició, ha estat elaborat (per mi) a partir de llargues lectures de l’autora. Penso que aquests tres monòlegs són tres sentiments femenins radicalitzats en la narració de Víctor Català: La innocència, la culpa i la ingenuïtat. En el moment de llegir els textos vaig tenir la sensació que les passions femenines estaven filtrades de tal manera que el que s’hi narrava no podia succeir als homes. Tant el sentiment tràgic com la ironia de l’autora pertanyen a personatges únicament femenins. L’exercici d’escriure va passar per aquesta actitud radical de narrar alguna cosa que només succeeix a les dones. Crec que ordenar tres monòlegs d’aquesta manera, que va de la innocència a la ingenuïtat passant per la tragèdia, no és arbitrari, ni teatral tampoc; és coherent amb el que he entès llegint les obres de Víctor Català.
Ever Martín Blanchet
Fitxa tècnica:
- La nena d’Ever Martín Blanchet
- La infanticida de Víctor Català
- Les Cartes de Víctor Català
- Dramaturgía i posada en escena: Ever Martín Blanchet
- Actriu: Maria Clausó
- Assesorament linguïstic: Eles Alavedra i Eulàlia Gispert
- Il·luminació: Martín B.Pereyra
- Música: Lluís Albert i Gustav Mahler
- Escenografia: Ever Blanchet
- Disseny del teló: Frederic Amat
- Tècnic de muntatge: Nemesio Santos
- Sastressa: Dolores Ginés
- Fotografia: Robert Ramos
- Assitent de producció: Maria Blanchet
EL AMOR BREVE
L’amor i la mort tenen a l’obra de Lorca un lloc comú. L’amor en les seves tragèdies condueix irremeiablement a la mort. A “Bodas de sangre” la núvia assisteix a la mort en duel del seu nuvi i del seu pretès amant, com a expressió última de la tragèdia amorosa. Arcipestre de Hita, al “Libro de buen amor” ens parla de la mort en un to vibrant i grandiós, que ens porta a no respectar la mort intrusa ni a subliminar-la. Defensa la vida, sublima la vida. Miguel Hernàndez ens commou amb la imatge del “corazón debajo de un zapato”, i “los brazos que no pueden extenderse hacia más, porqueun amor lo ha dejado así”. Els senzills conflictes de l’amor impossible ens arriben, en la poesia castellana, de la llunyària, del Cançoner, per explicar les culpes de l’amor. I l’amor com un bàlsam per a la conservació de la bellesa, el trobem a la “La dama boba” de Lope de Vega. O l’amor dissortat del mateix Lope per la seva dona dement. Finalment, L’amor impossible, l’absolut de la poesia de “El público”.
Ever Martín Blanchet
Fitxa tècnica:
- Direcció i dramatúrigia: Ever Martín Blanchet
- Actriu: Maria Clausó
- Guitarra Clàssica: José Manuel Martín
EN VEU BAIXA
En veu baixa, títol d’un conte de Mercè Rodoreda n’ha obert les possibilitats de treballar artesanalment, sense pretensions (en veu baixa), cinc contes que jo he adaptat per a l’escena, cercant més que la fidelitat als textos, fidelitat a l’autora, a la percepció, la sensibilitat de Mercè Rodoreda. He volgut interpretar el després, de la vida dels personatges, arribant així a conclusions escèniques que han deixat lliure el treball d’improvisació de Eles Alavedra i Maria Clausó. Tots dos han trobat en la seva memòria emotiva, ambients, personatges, paisatges, situacions i flors que desborden en les narracions de l’autora. Per als actors, el fet d’interpretar personatges “vius”, no prototipus, sempre és un risc i un plaer. Jo els he vist gaudir amb aquest desafiament que et deixa sol, sense res a on agafar-te, res més que tu sol i el que mira. He gaudit fent aquest treball. Desitjo que vosaltres també gaudiu.
Ever Martín Blanchet
Fitxa tècnica:
- Basat en contes de Mercè Rodoreda
- Programa: En veu baixa, Viure al dia, La gallina, La mainadera, El mar.
- Actors: Eles Alavedra i Maria Clausó
- Dramatúrgia i posada en escena: Ever Martín Blanchet
- Il·luminació: Benet Baizan
- So: Susana Giménez
- Maquilladores: Ester Burgos i Anna Matamala
- Regidor: Nemesio Santos
- Gestió i producció: Maria Blanchet i Betina Esteren
- Sastreria, atrezzo: Sastreria Porta, Irma Dora dos Santos i Dolores Ginés
- Fotografía: Robert Ramos
La recaptació total va ser de 1.092.000 PTA.
Crec que tots hem d’estar d’acord que no hi ha d’haver gaire diferència entre el teatre i la vida i en què alhora hi ha una diferència de concentració. Entre la fotografia que el fotògraf ens acaba de fer (un fotògraf acaba de disparar l’objectiu davant seu) i la vida, no hi ha diferència. És una fotografia nostra i alhora és una concentració, perquè és un moment vist d’una manera precisa, més exacta. L’única raó per anar al teatre és tornar a trobar la vida, però d’una manera més intensa, o més clara, o més misteriosa o més comprensible o més emocional.
Peter Brook
